Benvingut

Avui inicio el meu somni. Passar uns mesos recorrent Sudamèrica.
El somni va néixer amb el principi de l’adolescència. La marxa del Siddartha de casa del seus pares i el Neruda confessant que havia viscut, van encendre aquesta flama. Ja saps com marquen els llibres! Avivaren aquest foc el record d’Amanda, les històries explicades a l’escola sobre les missions al Paraguay, Che a la meva pared, un documental sobre Leonardo Boff, El hombre y la Tierra, «Matador» Kempes i Argentina 78, la veu de Lucho Castellano a l’emissora local, Evita en versió rock… tota anava sumant.
Durant molts anys la idea de recórrer Amèrica del Sud va mantenir-se en estat latent, únicament com un dels projectes de joventut que no passen d’això.
Fa un any que va tornar al meu cap, les circumstàncies que m’envoltaven em permetien fer realitat aquest projecte. La necessitat de trobar una il·lusió com a objectiu, va motivar que tot es poses en marxa. Des de fa uns mesos he anat solucionant els petits entrebancs que suposa plantejar-se un viatge d’uns quants mesos.
Ara ja ho tinc tot emmagatzemat. M’he quedat sense habitatge, feina, telèfon, carnet de la piscina, subscripció al Canal +, club de lectura, rebut de la llum… el carnet de la biblio no caduca.
Avui també faig públic aquest blog. Una finestra al meu interior. Una forma de veure el món tenyit amb els meus colors. Un crit subtil per demanar-te que no m’oblidis, que necessito saber de tu. Compartiré aquesta experiència perquè em vull sentir acompanyat. Per mi serà important que un dia em diguis: Hola! Com estàs?
M’agradaria que aquest espai servís per alguna cosa útil, per exemple: perdre el temps.
Una abraçada